divendres, 15 de gener del 2010

Georgina

Quan neixem, els nostres pares ens posen noms que els agraden a ells. A mi a primera vista no em van torturar gaire, el nom de Georgina, en català i ben pronunciat, és bastant maco. Els problemes vénen quan no et saben dir ni escriure el nom, i t'escriuen coses com Gorgina, tot i haver anat a classe amb tu durant 10 anys.


De totes formes, el meu principal trauma sempre han estat els "sobrenoms", o maneres de torturar a les persones quan et costa dir els seus veritables noms pq són massa llargs...


El primer de tots va ser Georgi. A la cruel etapa de primària, les meves amistats (?) em van començar a dir així, gràcies a la famosa (?) sèrie d'anime titulada "Lady Georgie".

La veritable Georgie. Els que em coneixeu podeu afirmar que no m'hi assemblo gens, afortunadament.

Aquest sobrenom ha protagonitzat molts moments de la meva vida. Encara recordo la primera etapa de rebeldia en què em negava a girar-me quan em cridaven així pel pati: GEOOOORGIIIIII!!!

Després m'hi vaig acabar acostumant, tot i odiar-lo públicament. Però la pitjor etapa va ser als 15-16 anys, quan comences a sortir, i et presenten a gent nova. A l'etapa de Batxillerat, ens vem repartir a diferents instituts, i quan anàvem a la mítica Zona Hermètica i ens trobàvem a gent, doncs lo típic, et presenten:

Amiga meva (copa en mà): holaaa, què tal??

Nou amic de l'insti: hola wapaaaaaa, com va? (2 petons)

A. M.: ai mira, que et presento a la Georgi

Noi (cara de circumstàncies)

(apareixo jo): mmm... sí, aquesta sóc jo... encantada... (2 petons)

I així innombrables vegades...

També m'han dit ...

Jordi: forma masculinitzada, però que em deien en un entorn + íntim, i que no em provocava cap vergonya.

Gina: antigament era el meu "apodo" (permeteu-m'ho, fa estona que ho evito) somiat, però des que em van dir que a algunes els hi deien vaGina, vaig entendre que havia tingut una mica de sort i tot. A més a més, com que només me l'han dit poques vegades, mai m'hi he sentit massa identificada.

Jurgi: vaig arribar a la uni, i em van reduir el nom, però amb la pronúnciació adequada. En aquells moments no em desagradava, però ara també el veig ridícul.

Ge: els de tota la meva vida van acabar adonant-se que Georgi era molt cutre, que a mi no m'agradava gens, i vam tenir la magnífica idea de dir-nos per la primera síl·laba dels noms, ja que als sms economitzàvem caràcters així... Ara som la Ma, la Nu, la Su, la Bu i la Ge... Sense comentaris...

Jur: diminutiu de Jurgi. Aquesta vegada l'hem encertada. M'agrada Jur. Gent desgraciada em diu Yur (¬¬ odi in crescendo). I una altra versió símil és Xur, per complicitat amb la xurri.

Georgina: és el meu nom. No me'l diu ningú, i experimento un plaer absolut quan algú me'l diu, perquè se'm fa estrany.

En moments de deliri també m'han dit Lady GiGi, Geor, i un llarg etcètera que és millor no recordar.

Conclusió: us acabo de donar totes les armes necessàries per torturar-me, i també per complaure'm. Espero que no les utilitzeu en contra meva...

3 comentaris:

  1. Ai PandeJUR, a mi també m'agrada més Jur, però t'has oblidat del més nou, que no el diré aquí obviament.

    ResponElimina
  2. They call me Georgiii, they call me Yuuuur, that's not my nameeee!!!

    ResponElimina