dimarts, 29 de desembre del 2009

els regals

M'encanten els regals. Per mi representen l'agradable sensació de saber que hi ha algú que ha pensat en tu. Ara bé, no sóc partidària dels regals convencionals, és per això que costa molt que l'encertin amb mi. I encertar-la jo, és clar.

Digueu-me friki si voleu, però prefereixo mil cops un regal manual per molt inútil que sigui, que qualsevol objecte material del tipus roba, cd, etc, que et puguin regalar. Benvinguts siguin, però on hi hagi un objecte treballat o algun regal amb valor sentimental, que es treguin tots els altres!!
O digueu-li al meu amic invisible, que aviat patirà les conseqüències d'un regal inútil materialment parlant, però que espero que sigui una dosi d'energia per ell! I aquesta és la meva manera d'excusar-me de la inutilitat del regal, i de l'orgull que això em produeix!!

Llàstima que el meu amic no sàpiga que tinc blog... huhuhuhuhu

diumenge, 27 de desembre del 2009

cançó de tv3

hi ha d'haver-hi un caganer?


n'estan segurs senyors de tv3??



per què han decidit martiritzar-nos amb aquesta frase incorrecta tot el Nadal??


Si fossin alumnes de repàs meus els obligaria a repetir la frase corregida 10 cops, i no hi hauria qui se'n lliurés!!! muahahhahhahahahahahhhaha (riure cruel de professora_de_repàs_sense_escrúpols)

dimarts, 22 de desembre del 2009

jo puc dir que he volat

ni esports de risc
ni avionetes
ni intents de suïcidi

tenir:

- un peu del 35 (matitzo: els dos peus!! no fotem!!)
- poca habilitat esportiva
- cansament acumulat
- anar amb retard estrepitós
- transportar una maleta més gran que tu

fa volar!!

i si ja de pas ho uneixes a unes obres mal indicades... roces el cel!!


100% comprovat per pandejur, s.a.

dimarts, 15 de desembre del 2009

Ja estan aquí-iiii-iiiii



Ja han torna-aa-aaat!!!


Els odiosos pares noels que trepen per tots els balcons de tots els pisos de tots els carrers de tots els pobles de tot Catalunya...
Cutres...
Impermeables...
Vermells...
Analitzem-los:
  • Porten una maleta microscòpica on... hola?? vols dir que hi pots portar alguna cosa estimat Pare Noel???
  • Pugen una escala ridícula que amb prou feines s'aguanta... Tenint en compte que el personatge s'ha caracteritzat sempre per tenir un cert sobrepès... és evident que està arriscant la seva vida d'una manera extrema i que podria fins i tot estar descendint de l'escala (i no pujant) directe al suïcidi!! Mare de déu, quin horror!! Filleta no miris a aquest senyor, que fa el tonto!!
  • A més a més, si no ho recordo malament, aquest personatge, teòricament no entrava per la xemeneia? O es tracta d'una modernització provinent del pol nord? Ho dic perquè els camions de mudances serien molt més útils per repartir tants regals sol en una única nit...
  • També podríem dir que per si algun lladre no sabia com accedir a un balcó, aquest senyor li està donant un clar exemple del camí a seguir...
  • I si ja ens endinsem en punts més aparejatonils... on està l'arnés x evitar que aquest pobre home caigui, i, el més important de tot, es carregui el meu iPod nou??
En definitiva, que aquests elements tan decoratius (??) diuen molt dels qui viuen a la casa que s'amaga darrera de tal balcó...
Sisplau amic invisible, t'agraïria que no me'n regalessis cap. Gràcies.

diumenge, 13 de desembre del 2009

OUficina

Avui 5 gallines amb corral a la EPSEB han posat un ou en forma de CD.

Pels qui vulguin veure com el pollet trenca la carcassa del CD, apropeu-vos demà a les imminències de la facultat on el granger P.S. controlarà el procés.

Des d'aquí les 5 gallines expressen la seva felicitat i estan encantades de poder seguir covant l'ou juntes.

El part ha estat llarg, però de moment es troben bé. Esperem que demà el granger corrobori que el pollet es troba en perfecte estat de salut, i així les gallines puguin anar-ho a celebrar com és degut!

I la veritat és que si no ho corrobora... ho celebraran igualment... (quin sentiment maternal, eh... ¬¬)

dijous, 10 de desembre del 2009

acudit de l'enginyer de l'edificació, véase, aparejata

Què fa un estudiant d'Enginyeria de l'Edificació quan li surt un gra/volcà?

> Apaga la capa



(La Lela, que està moolt inspirada mentre fa oficina amb mi).

dilluns, 7 de desembre del 2009

oda al Mur

Oh, mur diví

que m'esperes cada dia que obro l'autocad

que em guies en les meves nits d'insomni

que em provoques, cada cop que m'haig de desfogar.

com puc dir-te que aquests dies no haurien estat el mateix sense tu?

com expressar els meus sentiments...?

de fàstic cada cop que et veig...

d'odi profund cada cop que t'haig d fer un chaflán

i en el fons d'admiració per poder despertar-me totes aquestes sensacions...

ets únic

i et vull liquidar el més aviat possible

pels temps dels temps

aaaaamm (d'acord, no ho diré!)

dijous, 3 de desembre del 2009

dimarts, 1 de desembre del 2009

velocitat

la velocitat m'agrada quan es tracta de sentir-la, de viure-la, de tocar-la... però viure amb la velocitat en què visc no m'agrada, ho odio, no em permet disfrutar de les petites coses de la vida i fa que la sensació de no poder parar es faci insuportable.

per què quan rius tens la necessitat de parar i en canvi quan plores no hi ha qui tanqui l'aixeta?

dissabte, 28 de novembre del 2009

(...)

Amb tanta calculadora, feia gairebé un any que no obria el meu diccionari de castellà. Avui ho he fet, quin plaer! Quins records! Quina oloreta que fa...

Sóc la única a qui li agradava l'olor dels llibres nous el primer dia del curs?

divendres, 27 de novembre del 2009

I love chonis

Divendres, 3.08 de la tarda. Arribo a Sants, una estació que em desperta cert recel, perquè hi sóc sempre. Corrent, com sempre. 20 minuts per què arribi el meu tren! MERDA! finalment arriba, tard (és renfe) i a petar... el trajecte es presenta mogudet. A pça catalunya hi puja molta gent, massa i tot... i el vagó es converteix en una llauna de sardines, en un d'aquells metros del Japó, però per sort no estem al Japó i no hi ha cap treballador que s'encarregui d'apretar-nos... Entre el públic assistent a la reunió massiva, hi ha dues senyores grans, que no es poden creure que la gent vagi a treballar en aquelles condicions cada dia (pobres innocents, sí, hi anem). A una de les dues senyores li ofereixen seient, en canvi l'altra es manté en peu. Davant les portes començo a sentir comentaris com: Es que a ver, los de allí podrían apretarse un poco más y cabrían 2 más, que no ven lo mal que vamos por aquííii, hay que ver!!

Em començo a encendre, però decideixo respirar, perquè encara no he dinat, i la veritat no tinc ganes de desmaiar-me. Però l'ambient canvia... algú comenta cridant: bueno, sólo hay que imaginarse que estamos en un concierto... venga, q alguno empiece a cantar!!!

Arribem a torrebaró: bueno, seguir pasándolo bien eh? (grito pelao) que yo ya me bajo del comando...

Mentrestant, la senyora gran que s'havia fet la valenta no reclamant cap seient, comença a tenir problemes seriosos. Una altra choni surt en la seva defensa: No se preocupe usté, que ahora cuando la gente baje le busco yo un sitio, vamos, menuda soy yo!!

I tots ens hem fet amics de tots...

I la gent et demanava perdó fins i tot quan havien de baixar...

I s'han alegrat que jo (una persona jove que en teoria MAI hauria de tenir dret a seure) trobés seient després de Cerdanyola.

El que ha unit aquest tren, que no ho torni a separar l'antichonisme!


A partir d'avui, I love chonis.

Do you?


PD: serà que s'acosta el Nadal?

dimarts, 24 de novembre del 2009

2€

Què són 2€?

- dues bosses de patates Cheetos Dance
- 1 samarreta del BSK (en època de rebaixes)
- 6 bossetes de conguitos xocolata negra (com sempre!)
- 2 cafès... i mig de la mariangeles
- 4 paquets de xiclets
- 0 impresions d'oficina
- mig basar dels xinos


LA CATAPULTACIÓ DIRECTA A LA CIUTAT DE L'AMOR!! EL TROBAREM?

dijous, 15 d’octubre del 2009

Benvinguda

Si alguna vegada has observat que una barra de ferro on t'havies arrepenjat adoptava una forma singular degut al teu poc/molt pes, aquest és el teu bloc.