dimarts, 26 de gener de 2010

seu

Quan la llum de l’alba comença a fer-se lloc entre les costelles de la persiana de l’habitació, un calfred recorre la seva nua esquena. Ha estat plovent tota la nit. I ella ha tornat a dormir en diagonal. Calenta. Amb els llençols envoltant-li tot el cos, sense necessitat de compartir-los amb ningú. Sent un buit immens darrera seu. És com si pogués caure en un forat negre... I no hi ha ningú disposat a abraçar-la per impedir-ho…




De sobte, obre els ulls. És hora de començar un altre rutinari dia.



Es renta la cara. Les dents. I en desar de nou el respall, se n’adona que el seu respall de dents ja no hi és. Cada dia aquesta imatge li dóna una bufetada. Una trompada amb la realitat. Ja està. Ell mai més tornarà.

2 comentaris: