dijous, 28 de gener del 2010

ara

S’estira, respira profundament, li fa un petó i li diu Bona nit.


Ella s’incorpora. Mai entendrà com pot adormir-se tan ràpid. Com pot ser tan fred? Encén l’últim cigarret del dia, que és el que més assaboreix. Està realment cansada. Podria estar-se tota la nit mirant-lo, però no ho farà. Ha après que és millor no fer-ho. De què serviria? Sap que aquesta història no va enlloc.

És una pena que ho sàpiga. Per què no podria ser més ingènua, i simplement deixar-se portar? És imbècil... O potser no ho és tant. Hi ha una altra cosa que també sap: res és etern. No val la pena estar-se tota la nit mirant-lo. No val la pena fer plans de futur, i menys amb ell.

Ell probablement tampoc valgui la pena.

Fa l’última calada al cigarret. L’apaga i pensa: ens ho hem passat bé aquesta nit.

3 comentaris: