dijous, 7 de gener de 2010

cafè

(No he sigut capaç de posar la imatge més avall)
Vaig dir que ho deixaria. Vaig prometre que em desintoxicaria. Que intentaria fer un break perquè quan necessités els seus efectes estimulants em tornés a fer efecte... Però no ho he aconseguit. El seu aroma em perd, i el seu gust em torna boja.


Ja en porto un, i me'n vaig a prendre un altre. I això que no estic a la uni, amb la temptació a prop...
P: Sóc addicta?
R: No ho sé, i em sembla que ni m'importa.
PD: i perquè no m'ha donat per parlar-vos de la xocolata...



5 comentaris:

  1. No respondré a la pregunta de si ets adicta al cafè XD, perquè tots sabem la resposta. I no, no ens desintoxicarem, és un dels plaers que tenim, encara que el de la uni sigui no massa bo, és igual XD.

    ResponSuprimeix
  2. M'encanta llegir aquest article mentres tant prenc el primer cafè del dia : ).

    Durant un cert temps vaig aconseguir reduir la quantitat de cafès a 1/dia. Però jo també en sóc addicte.

    ResponSuprimeix
  3. ohh cafè!! tu que em dones força cada matí per aguantar segons què! tu que em permets una estona de cel!! tu que m'aportes unes xarrades infinites al bar... ohhh cafè...què faríem sense tu? què faríem sense la teva dosi de cafeïna?

    ResponSuprimeix
  4. ajudeu-me, no em puc desenganxar!!!!

    ResponSuprimeix
  5. PD. JA HEU TROBAT LA CARA ENTRE ELS GRANS DE CAFÈ?
    AQUESTA VA SER LA 1A DIAPOSITIVA QUE ENS VA PASSAR A CONSTRU 1 L'ÀNGEL CORRAL, MENTRE L'ÀNGELS I LA TET S'AGUANTAVEN LES CAGARRINES I ES DONAVEN ÀNIMS MÚTUAMENT SENT AUTÈNTIQUES DESCONEGUDES!!!! 4 YEARS AGO!!!
    SEGUR QUE JA MARCAVA EL NOSTRE DESTÍ DE TANTES HORES DEDICADES AL PETIT PLAER DEL CAFÈ CADA MATÍ!

    ResponSuprimeix