apocalípticament parlant

Tu et lleves un dia i el pànic ha innundat casa teva: EI QUE NEVARÀ! Són les 5.30 del matí, i no tens el cap per tonteries. Anem a coses pràctiques: vestuari equipat per no passar fred i perquè els peus se't mullin el menys possible. Un cop aquesta corassa està preparada, que la teva mare estigui anant amunt i avall de casa presa per la desesperació de la GRAN NEVADA, passa a ser una anècdota.

Vas a la Universitat, i al cap de les hores, la cosa sembla seriosa: ESTÀ NEVANT A BARCELONA! És increïble, tants esquiadors que hi ha pel món, i que nevi és un fet insòlit...

Un fet demostrable que la gent amb la neu es torna boja i se li paren les neurones amb més freqüència del normal, és que al mig del vestíbul de la uni, se't queda mirant un desconegut, estampa la seva cara davant de la teva i et diu: Hola! (Quanta simpatia, això sembla Nadal...)

Els graciosos de la web de la uni decideixen incorporar un simpàtic gif (???) a la web de l'Escola, en forma de floquets de neu: OH QUE MACO! (Si hi són a temps i no decideixen eliminar-lo abans d'hora, visitin EPSEB)

Quan surts de la uni, arribes a casa sense problemes, si exceptuem que tota la neu va en la direcció contrària al teu pas, és a dir, estàs menjant neu per un tubo!!

Arribes a casa, tota deprimida perquè ja tens una edat i no podràs gaurdir de la neu, et proposen anar a jugar-hi... i acceptes sense pensar-t'ho massa, estaves esperant que algú t'ho proposés! Al carrer presencies moltes situacions paranormals,  per exemple gent vestida per anar a esquiar... quan el que realment volen fer és anar-se a tirar quatre boles de neu contades...

Vas a fer una xocolata calenta, però no arribes a tastar-la perquè la teva expressivitat donant classes de techtonic no t'ho permet, és molt millor tirar-te-la per sobre i així experimentar una sensació digna de bany termal, amb un canvi de temperatura brutal, sinó, observin la següent imatge:

Pandejur enxocolatada màximament.

Quan arribes a casa després d'aquesta experiència xocotermal, resulta que ta mare està atrapada a un tren enmig del no-res des de fa 4 hores... que acabaran sent 5 i mitja... Serveix d'alguna cosa el Pla NeuCat? A més a més, el Facebook s'ha tornat boig, i tothom penja fotografies sense parar dels seus ninots de neu (pandejur inclosa).

Jo només sé que aquest apocalípsis m'ha deixat la roba més bruta, la memòria plena de records nevats, he après que no tornaré a ballar techtonic davant d'una tassa de xocolata calenta i el més important: he corroborat que el Pla NeuCat, com tots els altres, tampoc serveix de res. A veure si a Dinamarca també m'ensenyen com tenir una vida normal amb neu cada dia...

PD: a hores d'ara, la mare_Pandejur ja descansa a casa.