UPC posa't guapa

Vaig a una Universitat...

(1) On només hi ha 40m2 de gespa
(2) On perquè l'ascensor arrenqui, has de saltar
(3)On les finestres no tanquen bé, i sempre estan abaixades les persianes per evitar pèrdues de calor
(4) On els endolls de l'aula d'estudi estan a una distància superior o igual a 4m de les taules, de manera que si vols endollar-hi un portàtil, has de treballar hippiement des del terra
(5) On  no hi ha sistema partit de calefacció, i s'ha de calefactar sempre tot l'edifici quan alguns dies amb poques classes passarien
(6) On hi va penjar el cartell publicitari més gran del món de Cacaolat
(7) On si portes tupper no pots ocupar les places dels capitalistes de menú. I si portes menú, no hi caps a la zona dels tupper... ja se sap, la plebe predomina...
(8) On els pesos emprats al laboratori per fer pràctiques i assajos importants, són plaques enganxades entre sí amb cel·lo ( i aquesta universitat, porta al seu logo l'expressió "BARCEONATECH")
(9) On les plaques de guix del fals sostre cauen sobre els alumnes (corroborat en directe per pandejur)
(10) On la sala d'ordinadors (gran focus emissor de calor: persones + computadores) no disposa de cap sistema de ventilació...
(11) On corre el rumor que un professor roba xocolatines a la copisteria...
(12) On hi ha més pantalles informatives gegants de plasma per càpita que endolls....
(13) On és possible obtenir un títol universitari sense saber escriure dues paraules seguides correctament ni en català ni en castellà (veure diapositives de Patologia)

(14) On hi coincideixen el major nombre d'arquitectes tècnics i futurs enginyers de l'edificiació per m2 del món...

Que malament que anem senyors meus...


Pandejur... preocupada...

EXCEL·lent

L'altre dia em van encarregar un informe, i em vaig veure obligada a utilitzar l'excel, un programa de merda amb el que pots obtenir coses genials tals com aquestes:

Gràfic de merda, on es pot apreciar clarament el comportament dels materials sotmesos a assaig.

Espero que el meu client, vull dir professor, quedi satisfet amb el resultat.

Pandejur, graduate in Excel Expert-Level for the University of Texas.

esquena

L'altre dia em vaig proposar posar remei al mal d'esquena insuportable que pateixo des que he tornat a la uni, i vaig decidir demanar hora per fer-me un massatge. Desgraciadament, quan vaig entrar a la cabina, no m'hi esta esperant cap massatgista amb el pit al descobert, només m'hi esperava...

AQUESTA TAULA DE TORTURA!

El meu primer dubte existencial sobre els massatges va quedar resolt de seguida: el forat és per respirar! Goita tu!!

Després, van dir-me que m'estirés i tota la mandanga, i la tortura va començar. Potser quan algú us diu: "Vaig a fer-me un massatge" l'envegeu amb totes les vostres forces, però no us penseu pas que el meu massatge va ser d'aquells relaxants o eròtics que treuen l'esma...

Les conclusions a les que vaig poder arribar en acabar, van ser les següents:

- els meus músculs no són de plastilina i no es deixen moldejar fàcilment

- tinc un múscul que va del clatell al coxis inflamat

- les contractures de la meva esquena conformen un quadre d'art contemporani tal com aquest:

Que mono m'ha quedat...

PandeJur; usuària del Paint irrefrenable, motiu principal dels seus dolors d'esquena.

manteniment: útil?

Imatge resum del que ha passat avui a classe. Això sí que és un professor amb credibilitat!

Sí, sí, ho heu vist bé, a part de la rentadora amb flors... el Sr. Vicenç està fent aquest gest mentre dóna classe a la Universitat...

[Sóc una imatge impossible de centrar...]

Ha estat impossible escoltar... la mirada es dirigia sense voler a la mà del Sr. Vicenç, i si escoltaves, el seu to bíblic/cerimonial/sectari obligava la teva ment a abstreure's, com cada divendres d'11 a 13.

Estem esperant amb candeletes la classe de divendres que ve (ah seeeeh...). Quina serà la pròxima... potser aquesta?

Te la menges Vicenç, avui he guanyat jo!

PandeJur, amb dubtes seriosos sobre el seu futur títol universitari(?)

báilame el agua

Avui us deixo un poema, que no és meu. (Ja m'agradaria)

"Báilame el agua. Úntame de amor y de otras fragancias de tu jardín secreto. Sácame de quicio, hazme sufrir... Ponme a secar como un trapo mojado. Lléname de vida, líbrame de mi estigma. Llámame tonto. Olvida todo lo que haya podido decirte hasta ahora. No me arrastres, no me asustes. Vete lejos...pero no sueltes mi mano. Empecemos de nuevo. Toca mis ojos, nota la textura del calor. ¿Por cuánto te vendes? Píllate los dedos y deja que te invite a un café. Caliente claro. Y sin azúcar... sin aliento".





Brutal llibre, brutal pel·lícula... Avui m'he adonat que he perdut el llibre, i estic trista. És un llibre que m'agradava tenir, encara que no l'obrís.

prevenció

*(Em sap greu, avui no porto cap imatge que em ridiculitzi, no ploreu)*

Avui us vull mostrar un fragment dels meus apunts de Prevenció, una assignatura que ja us podeu imaginar que és apassionant (?). No cal que marxeu pitant, seré breu. Estava jo fa una estona estudiant, i m'he trobat amb això:

Per què les empreses constructores són diferents de les altres empreses?
- tenen diversos emplaçaments (obres a diferents llocs)
- poden treballar diverses empreses a la vegada
- subcontractació
- ritme de treball
- treballadors amb contractes temporals (menys formació específica)
- problemes de comunicació amb els treballadors (diferents llengües)
- hàbits de comportament dels treballadors, deguts a:
       1) alcohol
       2) els treballadors són "más chulos que un ocho"

M'està dient, Sr. Professor, que el meu tracte amb els obrers serà similar al de les cambrers d'un bar nocturn amb els clients? O simplement està vostè influenciat pel següent vídeo?

Recorda, SI BEUS, NO CONSTRUEIXIS.

apocalípticament parlant

Tu et lleves un dia i el pànic ha innundat casa teva: EI QUE NEVARÀ! Són les 5.30 del matí, i no tens el cap per tonteries. Anem a coses pràctiques: vestuari equipat per no passar fred i perquè els peus se't mullin el menys possible. Un cop aquesta corassa està preparada, que la teva mare estigui anant amunt i avall de casa presa per la desesperació de la GRAN NEVADA, passa a ser una anècdota.

Vas a la Universitat, i al cap de les hores, la cosa sembla seriosa: ESTÀ NEVANT A BARCELONA! És increïble, tants esquiadors que hi ha pel món, i que nevi és un fet insòlit...

Un fet demostrable que la gent amb la neu es torna boja i se li paren les neurones amb més freqüència del normal, és que al mig del vestíbul de la uni, se't queda mirant un desconegut, estampa la seva cara davant de la teva i et diu: Hola! (Quanta simpatia, això sembla Nadal...)

Els graciosos de la web de la uni decideixen incorporar un simpàtic gif (???) a la web de l'Escola, en forma de floquets de neu: OH QUE MACO! (Si hi són a temps i no decideixen eliminar-lo abans d'hora, visitin EPSEB)

Quan surts de la uni, arribes a casa sense problemes, si exceptuem que tota la neu va en la direcció contrària al teu pas, és a dir, estàs menjant neu per un tubo!!

Arribes a casa, tota deprimida perquè ja tens una edat i no podràs gaurdir de la neu, et proposen anar a jugar-hi... i acceptes sense pensar-t'ho massa, estaves esperant que algú t'ho proposés! Al carrer presencies moltes situacions paranormals,  per exemple gent vestida per anar a esquiar... quan el que realment volen fer és anar-se a tirar quatre boles de neu contades...

Vas a fer una xocolata calenta, però no arribes a tastar-la perquè la teva expressivitat donant classes de techtonic no t'ho permet, és molt millor tirar-te-la per sobre i així experimentar una sensació digna de bany termal, amb un canvi de temperatura brutal, sinó, observin la següent imatge:

Pandejur enxocolatada màximament.

Quan arribes a casa després d'aquesta experiència xocotermal, resulta que ta mare està atrapada a un tren enmig del no-res des de fa 4 hores... que acabaran sent 5 i mitja... Serveix d'alguna cosa el Pla NeuCat? A més a més, el Facebook s'ha tornat boig, i tothom penja fotografies sense parar dels seus ninots de neu (pandejur inclosa).

Jo només sé que aquest apocalípsis m'ha deixat la roba més bruta, la memòria plena de records nevats, he après que no tornaré a ballar techtonic davant d'una tassa de xocolata calenta i el més important: he corroborat que el Pla NeuCat, com tots els altres, tampoc serveix de res. A veure si a Dinamarca també m'ensenyen com tenir una vida normal amb neu cada dia...

PD: a hores d'ara, la mare_Pandejur ja descansa a casa.

gran idea

Els de la CEOE (Confederación Española de Organizaciones Empresariales) han tingut una gran idea: contractes per joves de fins a 30 anys amb un sou inferior al salari mínim interprofessional (és a dir, inferior als 600€ mensuals) i sense dret a indemnització. Durada 6 mesos, prorrogable a 1 any.

Realment amb aquest tìpus de contracte es pensen que salvaran l'economia?

No són prou precaris els contractes que ens fan ja als joves?

No tenim dret a un lloc de treball digne simplement per ser més joves?

No han sigut ells mai joves, o com va?


Qui els ha donat les pastilles avui?