Joves amb futur

Avui he assistit a una reunió informativa de Barcelona Activa per a joves. Tot anava molt bé, fins que ens han parlat del programa SUMA'T al que l'Ajuntament de Barcelona ha decidit anomenar (amb un característic humor negre molt encert): JOVES AMB FUTUR.

Us faré cinc cèntims perquè sapigueu en què consisteix el programa:
1) Tries el sector en el que et vols formar
2) Fas un duríiiissim curs d'aproximadament 400 hores i, amb un esforç sobrehumà, l'aproves
3) Et busquen una empresa que et fa un CONTRACTE LABORAL de 6 mesos.

I ara ve el punt important,

4) REQUISITS D'ACCÉS: tenir entre 16 i 25 anys, saber el que és l'esforç, no haver acabat la ESO o bé haver començat un Cicle Mig i no haver-lo finalitzat, ser útil per la societat i ser un dropo.

Em sembla més que curiós que l'Ajuntament de Barcelona consideri que els JOVES que tenen FUTUR són els que s'adiuen a aquest perfil. Sí, sí, aquells que obrien pots de cola a 3r d'ESO perquè tota la classe s'intoxiqués. O aquells que no van acabar la ESO de les vegades que els van expulsar. O aquells que encara no saben llegir. O bé aquells que a 4t d'ESO encara completaven quaderns de cal·ligrafia.

Com se suposa que s'encoratjarà als que ACTUALMENT estan a la ESO si sense acabar-la tens més possibilitats de treballar i tenir un ofici en aquesta vida que no pas seguint estudiant?

Per què no m'ho van dir que si enlloc de perdre el temps, la vista i els diners cursant estudis universitartis (i transformant-me en una inútil per la societat actual) era molt més útil fer-me la manicura i completar un d'aquests cursos amb els ulls tancats?

TÉ COLLONS EL TEMA.

Totes aquestes reflexions les he fet en veu alta davant l'atenta mirada dels que complien el perfil a la reunió :D

Per cert, no us feu il·lusions, que no he tornat al món blogger. Prefereixo el [SPAM] microblogging [/S].

Erasmus o no

Tinc una plaça per anar d'Erasmus a Wrexham, North Wales.

Us asseguro que el tema té infinits avantatges i desavantatges, però de tots ells, el que més em preocupa és... Vull realment participar al joc més popular (segons fonts bloggeres) d'aquesta contrada?

Es tracta de la típica torre de fusta:

El teu pitjor malson si ets un sapastre.

Aquí no s'acaba la dificultat, aquests gal·lesos hi han fet uns petits canvis:

No us desconcentreu i passeu d'aquests sostenidors tan suggerents per mirar la torre, per Déu!

La Torre Gal·lesa té unes magnífiques notes amb proves com:

- treu-te un mitjó, posa-li a una birra i beu-te-la a través d'ell

- esnifa una cullerada de vodka

- menja't un porro cru

- que tots els jugadors aboquin la seva beguda al teu got i tu te la beguis

i...

La última cosa que em qüestiono és... sabent que qui tiri la torre mentre canviï les peces de lloc haurà de donar voltes al campus de la universitat amb aquestes pintes... voleu dir que hi hauria d'anar???

Ahá.

Ho estic valorant.

torno?

Encara que m'hagi pres uns mesos sabàtics sense actualitzar, que sapigueu que tinc intenció de tornar per avorrir/divertir la Comunitat Blogger.

Han estat uns mesos de sol, bikini, sandàlies ...

...i morenor extrema.

Però trobava a faltar el blog. 

A falta d'un espai on canalitzar els meus pensaments, sovint m'agafaven atacs de riure al tren sense ningú amb qui compartir-los, parlava sola pel carrer més sovint de l'habitual i era més potes que mai (més encara que en aquesta ocasió). La situació començava a ser preocupant, així que vaig plantejar-me obrir nous fronts i fer unes quantes entrades a un vell compte de twitter... però a falta d'un mòbil d'última generació des del qual estar en contacte amb el món virtual constantment, m'és impossible estar a l'altura. Així que, sense més precedents, permeteu-me que us anunciï que...

HE TORNAT

Espero que no oblidi les actualitzacions quan arribo a casa com em passava fins fa poc i que la meva acidesa segueixi al mateix lloc. Si és així, queda PandeJur per estona.

:D

Pandejur, hiverno cibernèticament a l'estiu i surto a la xarxa a l'hivern.

calor

I quan arribi la calor de veritat, m'han dit que es tancarà una etapa. Una etapa que encara que no ho sembli, m'haurà marcat de per vida. Una etapa a la que possiblement voldré tornar durant molt de temps, per aprofitar-la millor, molt millor.

Jo no vull tancar aquesta etapa, deixaré la porta entreoberta.

Entreoberta perquè hi puguin córrer els aires de tots els llocs de Catalunya, d'Espanya i del món sencer on he pogut estar gràcies i degut a vosaltres.

Entreoberta per recordar eternament totes aquelles anècdotes patètiques però que ens fan ser qui som.

Entreoberta per saber que fins i tot en els pitjors moments es pot riure.

Entreoberta perquè em pugueu mirar i saber que me'n passa alguna, i tot i la meva introspectivitat, confessi.

Entreoberta perquè no vull tancar-la.

I quan arribi la calor de veritat, espero recordar-ho tot plegat, i que vosaltres estigueu al meu costat.

Pandejur_nostàlgica_abans_d'hora.