báilame el agua

Avui us deixo un poema, que no és meu. (Ja m'agradaria)

"Báilame el agua. Úntame de amor y de otras fragancias de tu jardín secreto. Sácame de quicio, hazme sufrir... Ponme a secar como un trapo mojado. Lléname de vida, líbrame de mi estigma. Llámame tonto. Olvida todo lo que haya podido decirte hasta ahora. No me arrastres, no me asustes. Vete lejos...pero no sueltes mi mano. Empecemos de nuevo. Toca mis ojos, nota la textura del calor. ¿Por cuánto te vendes? Píllate los dedos y deja que te invite a un café. Caliente claro. Y sin azúcar... sin aliento".





Brutal llibre, brutal pel·lícula... Avui m'he adonat que he perdut el llibre, i estic trista. És un llibre que m'agradava tenir, encara que no l'obrís.

prevenció

*(Em sap greu, avui no porto cap imatge que em ridiculitzi, no ploreu)*

Avui us vull mostrar un fragment dels meus apunts de Prevenció, una assignatura que ja us podeu imaginar que és apassionant (?). No cal que marxeu pitant, seré breu. Estava jo fa una estona estudiant, i m'he trobat amb això:

Per què les empreses constructores són diferents de les altres empreses?
- tenen diversos emplaçaments (obres a diferents llocs)
- poden treballar diverses empreses a la vegada
- subcontractació
- ritme de treball
- treballadors amb contractes temporals (menys formació específica)
- problemes de comunicació amb els treballadors (diferents llengües)
- hàbits de comportament dels treballadors, deguts a:
       1) alcohol
       2) els treballadors són "más chulos que un ocho"

M'està dient, Sr. Professor, que el meu tracte amb els obrers serà similar al de les cambrers d'un bar nocturn amb els clients? O simplement està vostè influenciat pel següent vídeo?

Recorda, SI BEUS, NO CONSTRUEIXIS.

apocalípticament parlant

Tu et lleves un dia i el pànic ha innundat casa teva: EI QUE NEVARÀ! Són les 5.30 del matí, i no tens el cap per tonteries. Anem a coses pràctiques: vestuari equipat per no passar fred i perquè els peus se't mullin el menys possible. Un cop aquesta corassa està preparada, que la teva mare estigui anant amunt i avall de casa presa per la desesperació de la GRAN NEVADA, passa a ser una anècdota.

Vas a la Universitat, i al cap de les hores, la cosa sembla seriosa: ESTÀ NEVANT A BARCELONA! És increïble, tants esquiadors que hi ha pel món, i que nevi és un fet insòlit...

Un fet demostrable que la gent amb la neu es torna boja i se li paren les neurones amb més freqüència del normal, és que al mig del vestíbul de la uni, se't queda mirant un desconegut, estampa la seva cara davant de la teva i et diu: Hola! (Quanta simpatia, això sembla Nadal...)

Els graciosos de la web de la uni decideixen incorporar un simpàtic gif (???) a la web de l'Escola, en forma de floquets de neu: OH QUE MACO! (Si hi són a temps i no decideixen eliminar-lo abans d'hora, visitin EPSEB)

Quan surts de la uni, arribes a casa sense problemes, si exceptuem que tota la neu va en la direcció contrària al teu pas, és a dir, estàs menjant neu per un tubo!!

Arribes a casa, tota deprimida perquè ja tens una edat i no podràs gaurdir de la neu, et proposen anar a jugar-hi... i acceptes sense pensar-t'ho massa, estaves esperant que algú t'ho proposés! Al carrer presencies moltes situacions paranormals,  per exemple gent vestida per anar a esquiar... quan el que realment volen fer és anar-se a tirar quatre boles de neu contades...

Vas a fer una xocolata calenta, però no arribes a tastar-la perquè la teva expressivitat donant classes de techtonic no t'ho permet, és molt millor tirar-te-la per sobre i així experimentar una sensació digna de bany termal, amb un canvi de temperatura brutal, sinó, observin la següent imatge:

Pandejur enxocolatada màximament.

Quan arribes a casa després d'aquesta experiència xocotermal, resulta que ta mare està atrapada a un tren enmig del no-res des de fa 4 hores... que acabaran sent 5 i mitja... Serveix d'alguna cosa el Pla NeuCat? A més a més, el Facebook s'ha tornat boig, i tothom penja fotografies sense parar dels seus ninots de neu (pandejur inclosa).

Jo només sé que aquest apocalípsis m'ha deixat la roba més bruta, la memòria plena de records nevats, he après que no tornaré a ballar techtonic davant d'una tassa de xocolata calenta i el més important: he corroborat que el Pla NeuCat, com tots els altres, tampoc serveix de res. A veure si a Dinamarca també m'ensenyen com tenir una vida normal amb neu cada dia...

PD: a hores d'ara, la mare_Pandejur ja descansa a casa.

gran idea

Els de la CEOE (Confederación Española de Organizaciones Empresariales) han tingut una gran idea: contractes per joves de fins a 30 anys amb un sou inferior al salari mínim interprofessional (és a dir, inferior als 600€ mensuals) i sense dret a indemnització. Durada 6 mesos, prorrogable a 1 any.

Realment amb aquest tìpus de contracte es pensen que salvaran l'economia?

No són prou precaris els contractes que ens fan ja als joves?

No tenim dret a un lloc de treball digne simplement per ser més joves?

No han sigut ells mai joves, o com va?


Qui els ha donat les pastilles avui?