diumenge, 10 de gener del 2010

em diuen estudiant

crec que ha arribat l'hora de fer públics els meus secrets com a estudiant:

a) Decideixo recluir-me a casa sense sortir, però em miro sèries fins l'hora de sopar, i després me'n vaig a dormir d'hora perquè em vull llevar d'hora.

b) Em poso el despertador a l'hora en què m'agradaria despertar-me, fent un fals vot a favor de la meva força de voluntat.

c) Sona el despertador, l'endarrereixo. Torna a sonar, l'apago. Dues hores després, els remordiments de consciència fan que em llevi, en estat zombie, evidentment.

d) Em prenc un cafè de llet de soja i cullerades infinites de Nescafé. Potser us penseu que és la cafeïna el que aconsegueix despertar-me, però jo secretament crec que és el seu gust repugnant, al que m'he acostumat i fins i tot m'agrada ja.

e) Encenc l'ordinador, tot i no necessitar-lo. Potser tinc un correu amb notícies màgiques de l'examen... Desestimada aquesta possibilitat, miro facebook, bloc, vídeos de Fama i qualsevol cosa que em passi per la ment amb la condició que sigui totalment inútil.

f) Passada aquesta estona de rebeldia, decideixo posar-m'hi. No sé si ho sabíeu, però la concentració d'una persona dura 50 minuts, així que no fos cas que trenqués les estadístiques i els científics que han arribat a aquesta conclusió tinguessin ganes de suïcidar-se, encenc l'ordinador.

g) Potser tinc un correu amb notícies màgiques de l'examen... Desestimada aquesta possibilitat, miro facebook, bloc, vídeos de Fama i qualsevol cosa que em passi per la ment amb la condició que sigui totalment inútil.

h) Decideixo actualitzar el meu bloc amb els secrets de la meva vida d'estudiant.

i) L'ordinador amenaça amb bateria baixa, així que l'haig de tancar aviat.

j) Publico el missatge.

k) Tanco el pc.

l) M'hi torno a posar durant 50 minuts més.

dissabte, 9 de gener del 2010

bar de carretera

Si vols obrir un bar de carretera, jo et donaré les instruccions adequades per aconseguir l'èxit.


1) La cuina i el menjador han d'estar junts, per poder transferir adequadament les olors.

2) Fregeix tot tipus d'aliments amb un % elevat de greix i sota cap circumstància ventilis el recinte.

3) Si ets el cap, t'has de comprar unes quantes samarretes apretadetes i tacar-les amb una mica del greix que podràs trobar a la planxa de la cuina.

4) Contracta a un cuiner calb i formós.

5) El cambrer haurà de tenyirse la melena de color negre i pentinar-se cap enrera, al més pur estil mHaLlepatUnaVaka. Hauràs de suggerir-li que faci veure que no hi sent, i no podrà articular cap paraula quan reparteixi les cartes o els entrepans. Senzillament encantador!

6) Hauràs de demanar a un dels teus clients predilectes, que es compri uns pantalons d'aquests baixos que porten els joves, però en cap cas deixant entreveure la seva roba interior, sinó directament les seves carns i, en concret, la seva guardiola. Serà tot un reclam pel públic femení, t'ho asseguro!

7) Hauràs de mimar al típic home de la barra, que beu/menja sense parar amb la mirada fixada a la pantalla, serà qui t'aportarà el 50% dels beneficis del bar.


I recorda que has de proporcionar cigarrets a tots els teus treballadors, per tal que puguin intimidar a totes les persones que entrin.


Espero que aquesta breu guia t'hagi estat d'ajuda futur propietari del bar de carretera! Si tens alguna pregunta, no dubtis en fer-m'ho saber i estaré encantada de continuar-te ajudant!

dijous, 7 de gener del 2010

cafè

(No he sigut capaç de posar la imatge més avall)
Vaig dir que ho deixaria. Vaig prometre que em desintoxicaria. Que intentaria fer un break perquè quan necessités els seus efectes estimulants em tornés a fer efecte... Però no ho he aconseguit. El seu aroma em perd, i el seu gust em torna boja.


Ja en porto un, i me'n vaig a prendre un altre. I això que no estic a la uni, amb la temptació a prop...
P: Sóc addicta?
R: No ho sé, i em sembla que ni m'importa.
PD: i perquè no m'ha donat per parlar-vos de la xocolata...



dilluns, 4 de gener del 2010

No em casaré I

El primer dels motius que fan que pensi que no em casaré és el famós comiat de soltera. N'he vist de tots colors. Mira que no tinc massa vergonya, però trobo innecessari fer una manifestació (suposadament d'alegria) perquè una amiga/germana es casa (?), tallant el trànsit i tot... També trobo innecessari portar un micropenis al cap (?). L'escena de bogeria descendint d'un autocar de lloques és del tot deplorable. I si conegués un pobre boy, li preguntaria com pot dormir a les nits...
Bogeria davant de carn fresca...


Genitals de felpa...

Les imatges parlen per sí soles...És evident que els casaments s'han convertit en una ocasió ideal per fer el ridícul sense cap mena de gràcia.
M'hi nego!
Fem el ridícul sense productes seriats cada dia, home!
Visca els matamosques!