I love chonis

Divendres, 3.08 de la tarda. Arribo a Sants, una estació que em desperta cert recel, perquè hi sóc sempre. Corrent, com sempre. 20 minuts per què arribi el meu tren! MERDA! finalment arriba, tard (és renfe) i a petar... el trajecte es presenta mogudet. A pça catalunya hi puja molta gent, massa i tot... i el vagó es converteix en una llauna de sardines, en un d'aquells metros del Japó, però per sort no estem al Japó i no hi ha cap treballador que s'encarregui d'apretar-nos... Entre el públic assistent a la reunió massiva, hi ha dues senyores grans, que no es poden creure que la gent vagi a treballar en aquelles condicions cada dia (pobres innocents, sí, hi anem). A una de les dues senyores li ofereixen seient, en canvi l'altra es manté en peu. Davant les portes començo a sentir comentaris com: Es que a ver, los de allí podrían apretarse un poco más y cabrían 2 más, que no ven lo mal que vamos por aquííii, hay que ver!!

Em començo a encendre, però decideixo respirar, perquè encara no he dinat, i la veritat no tinc ganes de desmaiar-me. Però l'ambient canvia... algú comenta cridant: bueno, sólo hay que imaginarse que estamos en un concierto... venga, q alguno empiece a cantar!!!

Arribem a torrebaró: bueno, seguir pasándolo bien eh? (grito pelao) que yo ya me bajo del comando...

Mentrestant, la senyora gran que s'havia fet la valenta no reclamant cap seient, comença a tenir problemes seriosos. Una altra choni surt en la seva defensa: No se preocupe usté, que ahora cuando la gente baje le busco yo un sitio, vamos, menuda soy yo!!

I tots ens hem fet amics de tots...

I la gent et demanava perdó fins i tot quan havien de baixar...

I s'han alegrat que jo (una persona jove que en teoria MAI hauria de tenir dret a seure) trobés seient després de Cerdanyola.

El que ha unit aquest tren, que no ho torni a separar l'antichonisme!


A partir d'avui, I love chonis.

Do you?


PD: serà que s'acosta el Nadal?