torno?

Encara que m'hagi pres uns mesos sabàtics sense actualitzar, que sapigueu que tinc intenció de tornar per avorrir/divertir la Comunitat Blogger.

Han estat uns mesos de sol, bikini, sandàlies ...

...i morenor extrema.

Però trobava a faltar el blog. 

A falta d'un espai on canalitzar els meus pensaments, sovint m'agafaven atacs de riure al tren sense ningú amb qui compartir-los, parlava sola pel carrer més sovint de l'habitual i era més potes que mai (més encara que en aquesta ocasió). La situació començava a ser preocupant, així que vaig plantejar-me obrir nous fronts i fer unes quantes entrades a un vell compte de twitter... però a falta d'un mòbil d'última generació des del qual estar en contacte amb el món virtual constantment, m'és impossible estar a l'altura. Així que, sense més precedents, permeteu-me que us anunciï que...

HE TORNAT

Espero que no oblidi les actualitzacions quan arribo a casa com em passava fins fa poc i que la meva acidesa segueixi al mateix lloc. Si és així, queda PandeJur per estona.

:D

Pandejur, hiverno cibernèticament a l'estiu i surto a la xarxa a l'hivern.

calor

I quan arribi la calor de veritat, m'han dit que es tancarà una etapa. Una etapa que encara que no ho sembli, m'haurà marcat de per vida. Una etapa a la que possiblement voldré tornar durant molt de temps, per aprofitar-la millor, molt millor.

Jo no vull tancar aquesta etapa, deixaré la porta entreoberta.

Entreoberta perquè hi puguin córrer els aires de tots els llocs de Catalunya, d'Espanya i del món sencer on he pogut estar gràcies i degut a vosaltres.

Entreoberta per recordar eternament totes aquelles anècdotes patètiques però que ens fan ser qui som.

Entreoberta per saber que fins i tot en els pitjors moments es pot riure.

Entreoberta perquè em pugueu mirar i saber que me'n passa alguna, i tot i la meva introspectivitat, confessi.

Entreoberta perquè no vull tancar-la.

I quan arribi la calor de veritat, espero recordar-ho tot plegat, i que vosaltres estigueu al meu costat.

Pandejur_nostàlgica_abans_d'hora.

coses de l'ofici

Aquí us deixo dues imatges relacionades amb la meva carrera...

En primer lloc, un obrer que es creu DJ, patrocinat per l'assignatura de Prevenció de Riscos Laborals.

Ha portat els cascs amb els millors èxits techno-dance-house-hiphop-music.

A continuació, és un plaer presentar-vos la meva uni:

Uni, vosaltres. Vosaltres, uni.

Aparentment, tot i que l'edifici és més aviat lleig, no sembla que estigui a punt de caure. Però quan hi apliques un raig d'aigua a alta pressió (jo sempre en porto un a la bossa, així que preneu nota, és molt millor que l'spray anti-violadors i no està penalitzat per la llei...), passa això:

Sí, hi ha dies que em passo aquí 12 hores.

Això és tot per avui, queda demostrat, que el formigó armat és un material de merda. Me'n vaig, que m'està esperant l'obrer especialista en air-DJ.

Pandejur, especialista en fer de la seva avorrida carrera sense nom, un objecte de culte.

rené

Fa temps que m'agreguen desconneguts al messenger, i per no perdre antics contactes estrangers, vaig cometre l'ERROR FATAL d'agregar un tal René, ja que en coneixia a un. No era el meu amic. Era un SPAM de merda. La qüestió és que ara tinc un contacte del msn al qual no coneixo, vaig posar a "no admitir" i seguidament vaig eliminar, que m'obre conversa cada vegada que em connecto amb missatges com aquest...

I'm so lonely...
I'm wearing almost nothing...
Watch me on your webcam...

M'encanta connectar-me amb companyia i que em surti aquest contacte... És molt agradable.

Quin depravat haurà creat aquest SPAM msngeril? Serà algun ciutadà del Vaticà?

Estic intrigada.