Oh, mur diví
que m'esperes cada dia que obro l'autocad
que em guies en les meves nits d'insomni
que em provoques, cada cop que m'haig de desfogar.
com puc dir-te que aquests dies no haurien estat el mateix sense tu?
com expressar els meus sentiments...?
de fàstic cada cop que et veig...
d'odi profund cada cop que t'haig d fer un chaflán
i en el fons d'admiració per poder despertar-me totes aquestes sensacions...
ets únic
i et vull liquidar el més aviat possible
pels temps dels temps
aaaaamm (d'acord, no ho diré!)