dissabte, 30 de juliol del 2011

2/2

Tot havia començat com sempre. D'una manera ben estúpida. Dos imbècils més s'havien conegut, s'havien agradat i finalment s'havien enrollat.

Van viure el seu particular conte de fades, com si d'una història molt innocent es tractés. Cada moment que passaven junts era molt especial. Al principi era Ell qui tenia unes ganes boges d'estar amb Ella, i Ella la que es deixava portar. Després tot va fluir de manera molt natural entre els dos imbècils.

Ella, que sempre s'havia imaginat que tindria una vida més dins de les múltiples vides que transcórren enmig d'una gran ciutat, estava ara embriagada i desitjosa per començar una vida quotidiana i plena amb Ell.

Cada instant que compartien, cada mirada que es feien, era única. I cada vegada que unien els seus cossos, la connexió era completa.

Els dos imbècils eren molt especials i si en alguna cosa s'assemblaven, aquesta era la seva gran complexitat interna. Ella no el va presentar a cap dels seus coneguts, en certa manera no volia compartir-lo amb ningú, estava tan plena de la seva màgia, que la volia tota per Ella, com aquella qui té un petit tresor.

Mica en mica, el que eren dos, va a passar a ser un, o més aviat un i mig. I aquest va ser el problema, que no van tenir la suficient paciència per ser un de sol.

I així, com sempre, ho van deixar estar. D'una manera ben estúpida. Els dos imbècils.

dijous, 21 d’abril del 2011

Nit de salsa

Ahir, un dia en què m'havia semblat sentir que hi havia un partit de futbol força important, em vaig dirigir amb 4 amigues a provar les classes de salsa a les que elles ja feia un mes que assistien.

Amb la meva samarreta del Barça i les meves converse, no hi ha cap mena de ball que se'm resisteixi. O això em pensava jo.

Quan ha fet un breu repàs dels passos que la resta de la classe ja domina, el professor fa fer una roda a tots els assistents amb parelles noi-noia. Com que a aquestes classes de ball, sempre hi ha més tios que ties (preneu nota els solters), les ties que ningú ha volgut (jo entre elles) s'han d'intercalar entre les parelles recent formades.

Si la classe dura 60 minuts, tu t'estàs 50 minuts ballant amb tios, o el que és pitjor, esperant a que algun tio t'agafi (van rodant en el sentit de les agulles del rellotge quan el profe crida "dame una" o similars). Hi ha dos factors a destacar que empitjoren la situació:

Roda de salsa amb ambient molt juvenil.

1) La majoria dels tios en qüestió, podrien dir-se ja senyors.
2) Quan no tens parella i balles sola, és bastant denigrant estar esperant a que algú t'agafi. Recorda força a aquest programa televisiu.

A més, en tractar-se del meu primer dia, no em sabia absolutament cap pas i m'imagino que quan els hi tocava amb mi tots m'odiaven profundament.

Perfils del bestiar masculí:

- El catxes que es compra les samarretes amb la talla ideal per reventar-la amb els seus mugrons. (després va resultar ser molt bon paio)

La del noi en qüestió no era transparent, però potser algun dia ens sorprèn amb una així.

- El paio que com que es pensa que domina i veu que tu no, t'agafa de qualsevol manera i a una velocitat descomunal, tractant-te com si fossis un drap de merda.

- El veterà que també es pensa que domina, i per cada pas marcat pel professor mou la cadera 4 cops en 10 direccions diferents amb un greu perill de dislocar-se-la.

- El profe que quan li toca amb tu crida: dame una!! (per canviar de parella)

- Un killu calb qualsevol que es refrega amb una tia i ja diu que se'n van al llit (literal, #truestory vista ahir).

Em nego a descriure el bestiari femení pq tot eren, pijes, cincuentones o joves eixerides i maques com nosaltres.

Un petit aclariment per si em llegeixen les meves amigues: tot això no vol dir que no torni! hahaha

Pandejur, bailaora de salsa freestyle.

dimarts, 22 de febrer del 2011

Joves amb futur

Avui he assistit a una reunió informativa de Barcelona Activa per a joves. Tot anava molt bé, fins que ens han parlat del programa SUMA'T al que l'Ajuntament de Barcelona ha decidit anomenar (amb un característic humor negre molt encert): JOVES AMB FUTUR.

Us faré cinc cèntims perquè sapigueu en què consisteix el programa:
1) Tries el sector en el que et vols formar
2) Fas un duríiiissim curs d'aproximadament 400 hores i, amb un esforç sobrehumà, l'aproves
3) Et busquen una empresa que et fa un CONTRACTE LABORAL de 6 mesos.

I ara ve el punt important,

4) REQUISITS D'ACCÉS: tenir entre 16 i 25 anys, saber el que és l'esforç, no haver acabat la ESO o bé haver començat un Cicle Mig i no haver-lo finalitzat, ser útil per la societat i ser un dropo.

Em sembla més que curiós que l'Ajuntament de Barcelona consideri que els JOVES que tenen FUTUR són els que s'adiuen a aquest perfil. Sí, sí, aquells que obrien pots de cola a 3r d'ESO perquè tota la classe s'intoxiqués. O aquells que no van acabar la ESO de les vegades que els van expulsar. O aquells que encara no saben llegir. O bé aquells que a 4t d'ESO encara completaven quaderns de cal·ligrafia.

Com se suposa que s'encoratjarà als que ACTUALMENT estan a la ESO si sense acabar-la tens més possibilitats de treballar i tenir un ofici en aquesta vida que no pas seguint estudiant?

Per què no m'ho van dir que si enlloc de perdre el temps, la vista i els diners cursant estudis universitartis (i transformant-me en una inútil per la societat actual) era molt més útil fer-me la manicura i completar un d'aquests cursos amb els ulls tancats?

TÉ COLLONS EL TEMA.

Totes aquestes reflexions les he fet en veu alta davant l'atenta mirada dels que complien el perfil a la reunió :D

Per cert, no us feu il·lusions, que no he tornat al món blogger. Prefereixo el [SPAM] microblogging [/S].

dilluns, 1 de novembre del 2010

Erasmus o no

Tinc una plaça per anar d'Erasmus a Wrexham, North Wales.

Us asseguro que el tema té infinits avantatges i desavantatges, però de tots ells, el que més em preocupa és... Vull realment participar al joc més popular (segons fonts bloggeres) d'aquesta contrada?

Es tracta de la típica torre de fusta:

El teu pitjor malson si ets un sapastre.

Aquí no s'acaba la dificultat, aquests gal·lesos hi han fet uns petits canvis:

No us desconcentreu i passeu d'aquests sostenidors tan suggerents per mirar la torre, per Déu!

La Torre Gal·lesa té unes magnífiques notes amb proves com:

- treu-te un mitjó, posa-li a una birra i beu-te-la a través d'ell
- esnifa una cullerada de vodka
- menja't un porro cru
- que tots els jugadors aboquin la seva beguda al teu got i tu te la beguis

i...

La última cosa que em qüestiono és... sabent que qui tiri la torre mentre canviï les peces de lloc haurà de donar voltes al campus de la universitat amb aquestes pintes... voleu dir que hi hauria d'anar???

Ahá.

Ho estic valorant.